Pardonpeton!

La vera aspekto de la retejo ne povas por esti korekte rigardata per via retumilo.
La adreso:
Universala Esperanto-Asocio
Nieuwe Binnenweg 176, 3015 BJ Rotterdam, Nederlando
tel.: +31 10 436 1044
faks.: +49 30 364280169
rete: vidu la liston
 
tekopraga manifesto → manifest de praga
MANIFEST DE PRAGA
Del moviment a favor de la llengua internacional esperanto.
Els participants en el moviment mundial pel progres de l'esperanto, dirigim este manifest a tots els governs, organisacions internacionals i homens de bona voluntat; declarem la nostra ferma intencio de continuar treballant pels objectius aci expressats; i invitem a les organisacions i individus a afegir-se al nostre esforç.
    L'esperanto naixque en 1887 com a un projecte de llengua auxiliar per a la comunicacio internacional, i evolucionà rapidament per a convertir-se en una llengua plena de vida i rica en matissos. Des de fa ya mes d'un sigle servíx per a unir als homens per damunt de barreres llingüistiques i culturals. Mentrimentres, els objectius dels seus parlants no han perdut importancia ni actualitat. Molt probablement, ni el us internacional d'algunes llengües nacionals, ni els progressos en la tecnología de la comunicacio, ni el descobriment de nous metods de ensenyança de idiomes atenydran fer realitat els següents principis, que creem essencials per a un ordenament llingüistic just i eficaç.
1. DEMOCRACIA

Un sistema de comunicacio que afavorix ad algunes persones de per vida, mentres exigís que atres invertixquen anys d'esforços per a alcançar un nivell inferior de capacitat comunicativa, es fonamentalment antidemocrática. Encara que, com tota llengua, l'esperanto no es perfecte, es indubtable que supera amplement a tots els seus competidors en el camp de la comunicacio internacional en peu d'igualtat.
     Afirmem que la desigualtat llingüistica supon la desigualtat comunicativa en tots els nivells, inclos l'internacional.Som un moviment que propugna la comunicacio democratica.

2. EDUCACIO SENSE FRONTERES

Tota llengua étnica esta lligada a una cultura concreta i a una nacio o grup de nacions. Per eixemple, l'estudiant d'angles depren aspectes de la cultura, la geografia i la política dels països de parla anglesa, principalment dels Estats Units i de la Gran Bretanya. L'estudiant d'esperanto depren que viu en un mon sense fronteres, en el que cada païs es la seua llar.
     Afirmem que l'educacio mediant qualsevol llengua nacional esta lligada ad una perspectiva determinada del mon. Som un moviment que propugna l'educacio sense fronteres.

3. EFICACIA PEDAGOGICA

A soles un minim porcentaje dels estudiants de llengües extrangeres arriba a dominar-les. En canvi, es posible adquirir un domini ple de l'esperanto inclus estudiant-lo per conta propia. Diversos estudis han demostrat el valor propedeutic de l'esperanto per a deprendre atres llengües. Aixi mateix es recomana el seu estudi com a part esencial en cursos per a la sensibilisacio llingüistica del alumnat.
     Afirmem que la dificultat de les llengües nacionals sempre será un obstacul per a molts estudiants, que, no obstant, es beneficiaran del coneiximent d'un segon idioma. Som un moviment que propugna la ensenyança eficaç de les llengües.

4. POLIGLOTISME

La comunitat esperantista es un dels pocs colectius d'ambit mundial del qual els integrants parlen sense excepcio dos o mes llengües. Cada membre de la comunitat ha acceptat la tasca de deprendre als menys una llengua extrangera a nivell oral, lo que en moltes vegades conduix al coneiximent i apreci de varies llengües i, en general, a un horiso personal mes ample.      Afirmem que els parlants de qualsevol llengua, hegemónica o minoritaria, deurian tindre la oportunitat real de deprendre una segona llengua fins a un alt nivell de comunicacio.Som un moviment que propugna esta oportunitat.

5. DRETS LLINGÜISTICS

La desigual divisio de poder entre les llengües provoca una inseguritat llingüistica constant, quand no una repressio directa en gran part de la poblacio mundial. Dins de la comunitat esperantista els parlants de llengües grans i chicotetes, oficials i no oficials, es reunixen en terreny neutral, gracies a una voluntat reciproca de compromis. Est equilibri entre els drets i les responsabilitats de les llengües assenta un precedent que permet el desenrroll i la valoracio de solucions alternatives a la desigualtat llingüistica i els conflictes que origina.
     Afirmem que les grans diferencies de poder entre les llengües atenten contre les garanties expresades en tants documents internacionals, d'un tracte igualitari per a totes elles sense distincio. Som un moviment que propugna els drets de les llengües.

6. DIVERSITAT LLINGÜISTICA

Els governs nacionals tenden a considerar la gran diversitat llingüistica del planeta com a una barrera per a la comunicacio i el desenroll. Mentrimentres, per a la comunitat esperantista la diversidad llingüistica es una font de riquea constant i imprescindible. Per tant, cada idioma, com cada ser viu, es valios per si mateix i digne de proteccio i recolzament.
     Afirmem que quand la política de comunicacio i desenroll no es fonamenta en el respecte i el recolzament a totes les llengües condena a la extincio a la majoria dels idiomes del planeta. Som un moviment que propugna la diversitat llingüistica.

7. EMANCIPACIO DE L'HOME

Tota llengua llibera i esclavisa als seus usuaris, donant-les la possibilitat de comunicar-se entre si i impedint al mateix temps la comunicacio en atres pobles. L'esperanto, concebut com a un instrument de comunicacio universal, es un dels grans projectes efectius a favor de l'emancipacio de l'home, i permet a cada individu participar com a tal en la comunitat humana, fermement arraïlat en la propia cultura i identitat llingüistica, pero sense patir llimitacions per aço.
     Afirmem que l'us exclusiu de llengües nacionals alça inevitablement barreres a les llibertats d'expressio, comunicacio i associacio. Som un moviment que propugna l'emancipacio de l'home.

Praga, Jul. 1996

tekopraga manifesto → manifest de praga
Supren
UEA, 2022